No, internet no és un buffet lliure d’imatges… (I) | Artrivity

Bloc

No, internet no és un buffet lliure d’imatges… (I)

I encara, perquè en un buffet lliure al final passes per caixa. Però cada vegada més s’està estenent la creença que a internet hi és tot, i a més gratuït. I si el que estàs buscant són imatges, llavors la mítica frase “aquí posa’m-hi qualsevol foto d’internet, escriu “boda” al Google i el que et surti” pren un nou significat.

I aquí entraríem a parlar de la tasca que hem de fer a vegades els dissenyadors a l’hora de fer entendre a alguns clients menys experimentats que les fotografies tenen drets d’imatge. Fins i tot les d’internet. Sí, sí, les que et pots descarregar prement el botó dret del mouse “guardar imatge com…”, també. La que s’acaba de guardar al teu escriptori i creus que pots fer servir per al que vulguis. Perquè una cosa és l’ús privat que n’hi vulguis donar, posar-te’l de fons de pantalla o fer-lo servir per al treball escolar del teu fill, i una altra cosa es usar aquesta fotografia amb finalitats comercials.

Internet és molt gran, diran alguns…i l’autor de la fotografia, no té perquè assabentar-se que jo li he agafat per posar-la en un catàleg o al meu web. Doncs senyores i senyors, l’omnipresent Google ja fa temps que va presentar una nova modalitat de recerca basada en les imatges. Tu “arrastres” la imatge al buscador i Google et fa una recerca d’imatges semblants que hi ha a la xarxa. La veritat, és una eina molt útil per aquelles persones que pengen imatges a la xarxa, per descobrir-ne nous usos que terceres persones hagin decidit donar-li.

artrivity_eljoja_vino

No fa massa un company d’Artrivity va descobrir gràcies a Google, que un Festival Enològic d’Ucraïna (!!) havia fet servir una de les seves imatges de Flickr per a construir la imatge corporativa de l’esdeveniment. No només van modificar-la per adaptar-la a les seves necessitats, sinó que van fer-ne aplicacions comercials. I el nom de l’autor de la fotografia ni tan sols apareixia als crèdits…Al posar-se en contacte amb els organitzadors, aquests de seguida van demanar-li disculpes exposant que havien contractat a un estudi de disseny i que no tenien coneixement de que les fonts que havien fet servir fossin “robades”. Afortunadament (o quin remei) es van mostrar molt interessats en solucionar el més ràpid possible el malentès i van acabar acordant amb l’autor un pagament per la imatge i convidant-lo a assistir al Festival amb tots els costos a càrrec dels organitzadors.

Pujar!
Aquest lloc web utilitza cookies, si continues navegant suposa l'acceptació de la Política de Cookies. Accepto No accepto